Concors de las pradas floridas : los neuridors qu'an dinc au 22 de mai entà candidater
Lo concors de las pradas floridas que torna a País Basco . Los neuridors qu'an dinc au 22 de mai entà inscríver las lors parcèlas. A la clau : un diagnostic agroécologique, deus escambis enter professionaus e, entau laureat, ua finala au Salon internacionau de l'agricultura.
Actualizat lo : 19 May 2026
Los 28 de mai e 4 de junh, la jurada deu concors de las pradas floridas que visitarà las parcèlas de neuridors volontaris, preocupats de'n saber mei sus las vertuts de las plantas e de las èrbas qui i possan.
En 2024, Daniel Susperreguy qu'èra laureat entà País Basco . La soa prada de que dalha a Suhescun qu'avèva sedusit gràcias a la diversitat d'espècias vegetaus servint au pastenc de las soas aulhas leitèras o entà que la dalha, e pendent aiga qui avèva sabut preservar.
En 2023, Pierre Monaco de Sant Estève-de-Baigorri, qu'avèva eth tanben estat distinguit. La soa espleitacion familiau, la bòrda Sallaberria, compte 29 ectaras de pradas, lanas e trajèctes privats on pèishen los animaus e qui horneishen la pastura seca de la bòrda. Pierre qu'i mantien las practicas extensivas permetent la preservacion de pradas magras de que dalha d'interès comunautari . Entau concors, qu'avèva presentat ua parcèla de 3,5 ectaras .
« Aquera prada naturau, plan colorada, qu'auhereish un miei favorable a las abelhas, aus ausèths, aus reptiles, aus mamifèrs petits, qui s'i vienen reprodusir. Ací, arren de semiat, pas de produit fitosanitari, qui hems, deu lisier », ce detalha. La prada qu'ei tanben entornejada de bòscs de vinhas, « un atot entà la biodiversitat ».
« las plantas qu'an ua vertut medicinau »
Sus la soa parcèla, la jurada qu'a relhevat 18 espècias d'èrbas e de flors. Entà Pierre Monaco, aquera diversitat que contribua dirèctament a la bona santat de las soas bèstias . « las plantas qu'an ua vertut medicinau » ce assegura. A la prima, las colors de la prada que'u hèn « imaginar lo plaser de las aulhas - o de las bèstias sauvatjas com los cabiròus - a cercar gosts o de las texturas diferentas ».
Que n'ei segur : « aquera diversitat, aquera èrba sana shens produits quimics, qu'ei çò qui balha un bon gost au hormatge. » Lo neuridor que reconeish tanben au concors « lo son espiar tecnic sus la diversitat de las plantas e de las flors ».
« Aquò que deuré interessar autes neuridors », ce estima, evocant tanben la possibilitat d'assistir a la finala au Salon de l'agricultura e d'escambiar dab autes professionaus a l'entorn deus lors practics agroécologiques. Un bon còp de projector en suberhèita entà las lors espleitacions e los lors produits.
Las candidaturas obèrtas dinc au 22 de mai
Orientada sus las pradas, l'edicion 2026 deu concors generau agricòla deus practics agro-ecologicas pradas e trajèctes d'estiva, que concerneish 8 sites Natura 2000 País Basco : Lo Sason, Niva, Que la Nivèla, lo massís deu Baigura, lo massís de Larrun e de Xoldokogaina, lo massís deu Mondarrain e de l'Artzamendi, las montanhas de Sent Jan-Pè-de-Pòrt e las de las Aldudes.
Entà candidater los neuridors que son convidats a contactar dirèctament los animators Natura 2000 de cada site :https://www.communaute-paysbasque.fr/eau-environnement-energies/les-sites-natura-2000-au-pays-basque
Las visitas que seràn realizadas las 28 e 4 de junh per ua jurada compausada d'actors agricòlas, agronòmes, naturalistas. Que designarà l'equilibri melhor agro-ecologic, sus la basa de las qualitats agronomicas, environamentaus, paisatjadas de las parcèlas presentadas.
Lo laureat que receberà un prèmi d'excelléncia a Lurrama e que serà seleccionat entà la finala nacionau au Salon Internacionau de l'Agricultura 2027 a París.