Eleccions municipaus e intercomunaus : com aquò e marcha ?

Los 15 e 22 de març de 2026, los electors que votaràn entà elegir lo lor conselh municipau. Mes aqueth escrutinh que permet tanben de designar los representants qui sietaràn a la Comunautat d'aglomeracion País Basco. Com fonciona aquera dobla eleccion ? Explicacions.

Actualizat lo : 6 March 2026

Lo vòte a las eleccions municipaus ne sèrv pas unicament a causir un purmèr cònsol e ua equipa municipau. Que permet egaument de renovelar lo conselh comunautari, l'amassada qui amassa los elegits de las 158 comunas de País Basco entà decidir granas politicas miadas a l'escala deu territòri. N'existeish pas de bulletin especific entà la Comunautat d'aglomeracion : tot que's jòga suu bulletin municipau .

Un sol vòte, dus nivèus de representacion

Lo foncionament que vària segon la talha de la comuna .

  • Dens las comunas de 1 000 abitants e mei, lo bulletin de vòte que compòrta duas listas suu medish document : a esquèrra que figuran los candidats au conselh municipau ; a dreta, los qui son « senhalizats » entà sietar egaument dens la Comunautat d'aglomeracion. En votant entà ua lista, l'elector que causeish donc au còp los sons conselhèrs municipaus e los sons conselhèrs comunautaris.
     
  • Dens las comunas de mensh de 1 000 abitants, los conselhèrs comunautaris que son causits au demiei deus conselhèrs municipaus . Que son designats segon l'ordi deu tablèu deu conselh municipau : purmèr lo purmèr cònsol, puish los adjunts, puish los autes conselhèrs municipaus, en foncion deu nombre de sètis atribuïts a la comuna.

Aquera annada, totas las listas que deven respectar la paritat enter las hemnas e los òmis, quau que sia la talha de la comuna. Qu'ei egaument la fin de l'entermesclada dens las comunas de mensh de 1000 abitants. N'ei pas atau mei possible de barrar o d'ajustar noms : lo vòte que's hè entà ua lista completa .

Lo conselh comunautari, ua instància clau entau territòri

Dens la Comunautat d'aglomeracion País Basco, 232 conselhèrs comunautaris titulars que seràn elegits . Cada comuna dispausa d'un nombre de sètis en rapòrt dab la soa populacion. Un còp installats, los elegits comunautaris qu'elegeishen  la presidéncia, atau com los vicepresident(e)s e los autes membres aperats a sietar en Conselh permanent.

De las competéncias au servici deu quotidian

Votar a las municipaus, qu'ei donc tanben participar a la causida deus elegits qui decidiràn orientacions granas deu territòri entà las annadas a viéner.
Los conselhèrs comunautaris que defineishen e que pilòtan de las politicas publicas essenciaus entaus abitants : aiga bevedera e assaniment, transpòrt, gestion de las dèishas, desvolopament economic o enqüèra amainatjament deu territòri.

Aqueras accions que s'organizan a l'entorn de mantua prioritat : accelerar la transicion ecologica e energetica au servici de la qualitat de vita deus abitants ; deféner l'accès au lotjament entà tots ; ahortir servicis publics tostemps mei pròches e mei faciles d'accès au quotidian ; e valorizar la diversitat lingüistica e culturau deu territòri, sustot en defenent la lenga basca e lo gascon.

Lo calendari

Las eleccions municipaus e intercomunaus que's tieneràn las 15 e 22 de març.
Lo conselh comunautari que deurà estar installat au mei tard lo 24 d'abriu de 2026, data butader fixada per la reglamentacion.