Un trajècte-descobèrta de l'euskara dens lo monde estudiant

Despuish seteme, deus talhèrs d'iniciacion a l'euskara e a la cultura basca que son dispensats a un detzenat d'estudiants deu collègi Estudis Europèus e Internacionaus de Baiona. Un possible trampolin entà s'engatjar cap a ua formacion mei intensa, finançada per la borsa Euskaldundu de la Comunautat País Basco.

Actualizat lo : 23 October 2025

Qu'aprenen normaument l'anglés e l'espanhòu dens lo lor cursus de dret public o penau, de cooperacion transfrontalèra e internacionau... Aquí, qu'ei ua immersion dens l'univèrs de l'euskara que segueishen un detzenat d'estudiants per la formacion originau prepausada per la Comunautat País Basco e lo son partenari, lo collectiu Plazara. Un cicle de talhèrs Euskaldundu (« Vàder bascofòne »), deu medish nom qui la borsa metuda en plaça per la Comunautat País Basco, entà incitar los estudiants a s'engatjar dens la dinamica de revitalizacion de la lenga basca (léger d'un aute costat).

« l'apròchi ludic e practic de la formacion »

Dijaus 16 d'octobre. 16h30 qu'an sonat dens lo collèga 2EI (Estudis Europèus e Internacionaus) de Baiona. Bastien qu'ei aquí, davant d'òra. N'a pas mancat nada session despuish la rentrada de seteme e que sembla conquistat . « Qu'aimi l'apròchi ludic e practic d'aquera iniciacion . Qu'avem avut un jòc de pista a l'exterior, un jòc de ròtle au cafè entà apréner a comandar, qu'èra plan », qu'eslissa l'estudiant en licéncia de dret public e sciéncias politicas. Que lòga « lo hèit d'estar en petit comitat e d'abordar, en mei deus rudiments de l'euskara, deus pans de la cultura, de la sociologia bascas. » « Non pas estar focalizats suu sol aspècte lingüistic », qu'agrada egaument a Jade e Zoe, en 1èra annada de mastèr Cooperacion transfrontalèra e internacionau. 

Com eths, Mathilde, Faustine, Deborah, Adrien…, que son estats sedusits per aquera que convida UPPA a seguir aquera descobèrta iniciau a l'euskara. Originaris d'Isla de França, Bretanha, Dordonha, Val de Léger…, que son non bascofònes e desirós de « encerclar mélher aquera cultura e aquera identitat hòrtas. » La locau deu cors qu'ei baionesa, Mathilde. Qu'a donc « l'aurelha » e que possedeish los còdis . Originari de region parisenca, Maitena que compta estacas a País Basco per la soa mairana, mes que ditz, « lo basco que s'ei perdut dens la nosta familha . » Alavetz, entà tornar frequentar aquera lenga cara au son còr, qu'a volut har partida d'aquera aventura.

« Que vam au delà de las tradicions entà los har paupar la modernitat e la dinamica contemporanèa de l'euskara. »

21 òras de seduccion

Aqueth dia, que son ueit a seguir la tresau session. Que n'i aurà 7 en tot. 21 òras entà un banh immersiu dens la lenga, la cultura, la modernitat d'aquera lenga viva. « Qu'ei çò qui'ns volem portar, har pròva de çò qui ei l'euskara, çò que gravita a l'entorn. Que vam au delà de las tradicions entà los har paupar la modernitat, la dinamica contemporanèa engatjada », qu'indica Oihan Bouzigues Indart, 20 ans, qui forma lo qüatuor deus animators de Plazara vienuts animar aqueths cors dab Xan Aira, Mirentxu Ibargaray e Hélène Charritton. Qu'ei a Hélène qui torna aqueth dia lo suenh d'animar lo cors aus sons costats : « l'euskara enter las nostas mans : iniciacion a la sociolingüistica ». Ua immersion dens l'istòria culturau, sociau, politica de País Basco, dens un anar-tornar enter tradicion e apròchi contemporanèu. A l'imatge de la referéncia a l'exposicion en cors au Musèu Basque : lo prumèr libe imprimit en lenga basca en 1545. « Un libe de referéncia escrivut per un curat entà díser que la lenga basca déver aver un destin », qu'eslissa la formatora . 

L'evocacion de la creacion de las ikastolas, de l'aveniment de la Comunautat d'aglomeracion País Basco, qu'i son tanben abordats . La cultura basca, qu'ei evidentament la poesia deus autors grans e cantaires tradicionaus, mes tanben aqueths grops dens lo vent, tipe Neomak, aqueths artistas qui hèn las òras beròjas deu hestau EHZ. Que'u convida a descobrir aqueth hestau a l'alande hèit forçadament mosca au près d'aqueras vingtenaires. La setmana vienenta, l'euskara dens lo monde professionau que serà abordat, tot parièr com ua presentacion de l'economia au País basco e de la moneda locau, l'eusko. « E n'oblidatz pas, qu'i aurà egaument ua iniciacion a la dança basca (zazpi jauziak) », qu'eslissa Oihan dens un arridolet .  

Trampolin cap a la borsa Euskaldundu

Que son dejà dus o tres a pensar perseguir aqueth aprendissatge de l'euskara. Bastien qu'evòca de possibles cors deu ser dens AEK per exemple. Maitena qu'espèra « se reapropriar la lenga de la soa mairana. » Jade que poiré estar temptada, mei tard, per un estagi intensiu de sheis mes (que'us se nomma « barnetegi »). « Qu'avanci au sentit, que veirèi com aquò que's poiré articular. » Elle que reconeish qu'aquò que poiré estar « un atot entaus sons estudis dens la cooperacion transfrontalèra e internacionau. » Tous tres que pòden estar seriós candidats a la borsa Euskaldundu (estagi intensiu en lenga basca) mesa en plaça per la Comunautat País Basco. estudiants, cada còp mei nombrós, que poiràn seguir aqueths talhèrs e lo dispositiu que serà espandit a mei d'establiments d'ensenhament superior deu territòri.

E ac sabetz ?

Peu purmèr còp en 30 ans, lo nombre de bascofònes ne recula pas mei . Que's denombra 51 500 bascofònes en País Basco nòrd, sia 20,1 % de la populacion, mentre qu'aquesta ne cèssa pas de créisher. L'objectiu qu'ei d'aténher 30 % d'ací 2050, d'on la mesa en plaça sustot d'aqueths talhèrs d'iniciacion Euskaldundu.