Las espècias exoticas envadissentas

Qué ua espècia exotica envadissenta ?

Las Espècias Exoticas Envadissentas (EEE) que son espècias (fauna e flòra) introdusidas per l'Òmi, volontàriament o accidentaument peus escambis comerciaus e los viatges, hòra de la lor aira de reparticion naturau. Que pòden aver consequéncias ecologicas, economicas o sanitàrias negativas. Qu'ei l'ua de las 5 causas principaus de la pèrta de la biodiversitat !

A títol d'exemple, suu litorau Basque, las plantas exoticas envadissentas que representarén uei haut o baish 15 % de la flòra litorau.

Perqué lutar contra la lor proliferacion ?

Las espècias exoticas envadissentas, qui sian animaus o vegetaus, que presentan ua hòrta capacitat d'adaptacion, los permetent de proliferar lèu au detriment de las espècias locaus. Que modifican los paisatges, que perturban las cadenas alimentàrias e qu'engendran importants problèmas economics e sanitaris.

• Impactes sus la biodiversitat : la predacion, l'ibridacion, la competicion, la transmission de malaudias e la concurréncia dab las espècias indigènas, la degradacion deus mieis naturaus, etc.
• Impactes sus las activitats umanas : la contaminacion de las culturas, la degradacion d'infrastructuras rotèras o de transpòrt, etc.
• Impactes sus la santat umana : las allergias, la propagacion de malaudias, etc.

Quaus son las espècias preocupantas ?

Quauques exemples d'espècias vegetaus preocupantas

• Faus cotonèr (Baccharis halimifolia) : Originari d'America deu Nòrd, aquera planta que forma en miei naturau larges bruishons produsint mantun milion de granas cotonosas a la fin de l'estiu ;
• Èrba de la Pampa (Cortaderia selloana) : Provenent d'America deu sud, que forma grans plumaishs blancs hautament allergizants, emetent cadun deus milèrs de granas en fin d'estiu. Plan competitiva, ne dèisha pas que drin de plaça a las espècias locaus. Aquera espècia que hè sustot l'objèctedeu programa « LIFE Nature COOP CORTADERIA 2023-2028 ». Aqueth projècte a gran escala, coordinat dens la nosta region peu CEN Novèla Aquitània, qu'a per mira de desvolopar e començar ua aliança transnacionau entà lutar contraCortaderia selloana, en integrant accions de prevencion, de gestion e de sensibilizacion entà limitar la soa propagacion e los sons impactes suus mieis naturaus ;
• Pittospore de China (Pittosporum tobira) : Aqueth arbuste au huelhum persistent, introdusit d'Extrème Orient, fòrma de grans matàs plan drin diversificats e que's propaga gràcias a la dispersion de las soas granas peus ausèths ;
• Los Chalefs o Olivèrs de bohèmi (Elaeagnus sp.) : Originaris d'Asia entà la màger part, aqueths arbustes vivaç regularament plantats dens las sègas que's propagan lèu en miei naturau, dens ua diversitat grana de mieis pr'amor de la soa tolerància a las condicions climaticas extrèmas ;
• Laurèr palma (Prunus laurocerasus) : Largament plantat dens las sègas e jardins, que coloniza los embòscs on empacha la regeneracion de las espècias locaus gràcias au son huelhum dense e persistent, e la soa secrecion de substàncias nocivas entà la recreishuda autas espècias a l'entorn ;
• Arbo a parpalhon (Buddleja davidii) : Originari d'Asia, aqueth arbuste a las flors vriuletas que prolifèra dens los abitats naturaus, perturbant lo desvolopament d'espècias locaus. Maugrat lo son nom, n'ei pas benefic aus parpalhons puishque la màger part de las canilhas se pòden pas neurir de las soas huelhas ;
• Crabahust de Japon (Lonicera japonica) : Importat com planta ornamentau, que s'espandeish lèu dens los mieis boscós e obèrts, en s'enrotlant a l'entorn deus arbos e arbustes, entravant la lor creishença ;
• Tornada nodar de Japon (Reynoutria japonica) : Aquera espècia a la creishença hèra rapida fòrma de grans ensembles unifòrmes apraubint lo sòu e privant las espècias locaus de lutz e de nutriments.
• Ambrosia a huelha d'artemisa (Ambrosia artemisiifolia) : Aquera espècia originària d'America deu Nòrd produsit, a la fin de l'estiu, un pollèn hautament allergizant entà l'Òmi, rallongeant atau lo periòde d'allergias. Que pòt egaument interferir dab l'agricultura e redusir los rendements. La soa aira de reparticion que s'espandeish cada annada, e lo País basco qu'ei d'ara enlà concernit . L'organisme FREDON Novèla Aquitània que prepausaressorsas entà lutar contra aquera espècia. Locaument, los CPIE Litorau basco e País basco que mian nombrosas accions de sensibilizacion e de formacion suus enjòcs e dangèrs de l'ambrosia (webinaires, formacions d'agents de collectivitats, sortidas gran public...) aus costats de l'Agéncia Regionau de Santat Novèla Aquitània e de FREDON Novèla Aquitània.

Quauques exemples d'espècias animaus preocupantas

• Vison d'America : Introdusit en Euròpa entà l'espleitacion de la soa forradura a la debuta deu sègle 20au, qu'entra sustot ne concurréncia dab lo Vison d'Euròpa (uei en dangèr critic d'extincion) en aucupant un tut ecologic similar ;
• Escaravisha de Loïsiana : Introdusida a fins comerciaus dens las annadas 1970, que desequilibra los ecosistèmas en consumint peishs joens e en desestabilizant las ribas deus cors d'aiga dab las soas galerias.

Qué digó la reglamentacion ?

De las listas d'espècias exoticas envadissentas que son establidas au nivèu europèu e nacionau . La version 2023 de la lista de las espècias preocupantas compte 88 espècias (47 animaus e 41 vegetaus) entà l'Union Europèa. En França, aquera lista qu'ei completada per espècias especificas au territòri .

Com lutar contra las espècias exoticas envadissentas ?

Cadun que pòt contribuar a frenar la propagacion de las espècias vegetaus envadissentas, a la soa escala.

• Evitatz d'introdusir plantas exoticas envadissentas dens los vòstes jardins e dens lo miei naturau. Si ei dejà lo cas, qu'identificatz e que destruseishetz aqueras espècias . Entà vs'ajudar, que podetz seguir los conselhs deu guida de luta contra las espècias invasivas deu litorau e deu guida de las bonas practicas de luta contra l'Èrba de la pampa ;
• Ne getatz pas aqueras dèishas verdas dens la natura, miatz-losen deisheria. Precisar que s'ageish d'ua espècia invasiva e que deu pas èste tractada dab las dèishas verdas ordinàrias, mes meilèu dab lo tot-vienent ;
• Remplaçatz-los per espècias locaus non invasivas : Casso verd, Espiaube, Lilac
  comun, Crabahust deus bòscs, Cornouiller sanguin. Lo jardin botanic de Sent Joan de Lutz que'vs prepausa ua seleccion d'espècias locaus entà ornar las vòstas sègas de jardin ;
• Qu'Investeishetz dens obradors participatius entà reabilitar deus espacis naturaus o que participatz a randolejadas pedagogicas . Los CPIE (Centre permanent d'iniciativas entà l'environament) Litorau basco e CPIE País Basco que prepausan regularament animacions suus lors sites Internet.

Cadun que pòt egaument contribuar a limitar l'impacte de las espècias animaus exoticas envadissentas en evitant d'esloishar dens la natura deus animaus exotics o gessits de captivitat. 

Deu son costat, la Comunautat d'Aglomeracion País Basco que mia accions de luta contra las espècias exoticas envadissentas . Per exemple, mantun obrador de desarrigadas de plantas exoticas envadissentas que son estats miats per la Comunautat País Basco e los sons partenaris. L'Aglomeracion qu'a egaument missionné la MIFENEC (Ostau d'Iniciacion qu'a la Fauna e aus Espacis Naturaus) e lo GREGE entà desplegar un hialat de luta qu'activa contra lo Vison d'America . La Comunautat País Basco que sostien egaument lo programa LIFE COOP CORTADERIA dont lo CEN Novèla Aquitània qu'ei referent .

Entà anar mei luenh

L'Ofici Francés de la Biodiversitat que prepausa nombrosas ressorsas sus las EEE .