Qu'ageishi au quotidian entà la qualitat de l'aiga
Las nostas activitats quotidianas qu'an un impacte dirècte sus la qualitat de l'aiga . Pr'aquò, per gèstes simples, que podem largament redusir las honts de pollucion de l'aiga, preservar los ecosistèmas marins e la nosta santat.
Actualizat lo : 10 February 2026
Quaus son las possiblas honts de pollucion de l'aiga ?
La majoritat de las degradacions de la qualitat de las aigas qu'ei ligada a dus fenomèns susceptibles de's cumular dens lo cas d'eveniments plojós de hòrta intensitat (grana quantitat de ploja en drin de temps) :
- la saturacion deus hialats de collècta e deus bacins d'estocatge situats en amont de las estacions d'espuracion çò qui pòt condusir a vèrs au miei naturau. Mes aqueths vèrs que son plan pontuaus e plan drin cargats en polluïnt. Sus 1000L d'aigas regetats, solament 1L que contien aiga usada ;
- lo fenomèn de bugadada deus sòus associat aus aigats deus cors d'aigas costèrs qui carreja tots los polluents cap aus cors d'aiga e la mar.
Autas honts de degradacion que pòden estar encontradas :
- ua inversion de brancaments privats au hialat de collècta (aigas usadas racordadas au hialat d'aigas pluviaus o invèrsament) ;
- un defalhiment tecnic de la collècta de las aigas usadas (copautos o pana dens lo hialat, per èx) ;
- de las vueitanças de bacs d'aigas usadas de veïcules de lésers o autes dens los avaloirs d'aigas pluviaus, o de batèus dirèctament dens lo miei naturau ;
- de las dejeccions d'animaus domestics leishivats dirèctament sus la plaja.
La qualitat de l'aiga qu'ei donc l'ahar de tots ! Que depend deu tribalh realizat per la Comunautat País Basco e los sons partenaris mes tanben deus nostes gèstes quotidians.
Com preservar la qualitat de l'aiga au quotidian ?
A casa o suu men lòc de tribalh
- Que reduseishi las meas consomacions d'aiga . Mensh d'aiga consumida, qu'ei purmèr manca d'aiga a tractar !
- Lhevat lo papèr que lava, concebut entà se desagregar lèu e aisidament, arren ne deu pas estar getat dens la conca deus WC : lingettes, grèishas e òlis, produits quimics, rèstas de deserbants o d'engrèishs utilizats entau jardinatge, coton-tija, servieta igienica, preservatiu, rotlèus de papèr abilhament en carton, medicaments perimits ;
- Ne lavi pas la mea auto davant casa mea pr'amor que l'aiga riuleja dinc a las avaloirs entà acabar dens las canalizacions d'aigas pluviaus. Que vau dens ua estacion de lavatge religada a las estacions d'espuracion de las aigas usadas ;
- Que hèi verificar los brancaments de l'assaniment deu men lotjament au hialat adaptat (aigas usadas / aigas pluviaus) e que procedeish a las òbras de modificacion se s'escad ;
- N'estòqui pas dèishas inèrtas (encombrants, terrèrs, cascalhs...) o vegetaus en zòna inondabla. Que son a evacuar cap a las deisherias o benas a encombrants metuts a disposicion suu territòri ;
- N'esparteishi pas d'efluents agricòlas e n'estòca pas hems a mensh de 35 mètres deu bòrd d'un cors d'aiga. En efèit, los shucs gessits deus amàs de hems que son plan concentrats en gèrmes e bacterias damnatjosas a la qualitat de l'aiga ;
- Ne vueiti pas d'aiga solhada (produits domestics, solvents, pintrura, idrocarburs, etc.) dens l'arriu o dens l'avaloir d'aigas pluviaus (suu men terren o dens la carrèra) pr'amor que desbocan dirèctament dens lo miei naturau. Que son a evacuar cap a las deisherias deu territòri ;
- Si devi ahrescar deus pincèus (feble quantitat de pintrura), qu'ac hèi dens un aigüèr racordat au hialat d'aigas usadas ;
- Qu'utilizi produits domestics e bugadas naturaus o labellisés, com lo labèl europèu Ecolabel ;
- Que limiti de faiçon generau l'utilizacion de produits polluents (solvents, detergents, etc.).
En passejada, dens la carrèra o a la plaja
- Qu'amassi las dejeccions deu men animau sus la plaja, los camins o dens la carrèra ;
- Ne vueiti pas las aigas solhadas de batèus o campatge-cars dens lo miei naturau o dens los canèrs/avaloirs d'aigas pluviaus ;
- Ne geti pas nada dèisha dens las grasilhas d'avaloirs/canèrs dens la carrèra pr'amor que desbocan dirèctament dens lo miei naturau ;
- N'entèrri pas nada dèisha dens lo sable, que'us trii e que'us geta dens las pobèllas previstas ad aqueth efèit ;
- Qu'utilizi los sanitaris a la mea disposicion aus abòrds de las plajas ;
- Que causeishi proteccions solaras ecoresponsablas .
Qué har si constati ua pollucion ?
Si constatatz ua pollucion en mar o sus un cors d'aiga, que podetz har un senhalament a la Comunautat País Basco.