Lo Tram'bevuts, colomna vertebrau deu hialat TXIK TXAK, que transforma la vila e qu'arriba a Bassussarry en 2026

Aqueth dijaus 3 de julhet, Jean-René Etchegaray, President de la Comunautat País Basco e purmèr cònsol de Baiona, Jean-François Irigoyen, Vicepresident ne carga de la mobilitat e President deu Sindicat de las mobilitats, qu'an realizat un bilanç d'estapa suu projècte Tram’bevuts, en preséncia de Michel Lahorgue, purmèr cònsol de Bassussarry.

Actualizat lo : 3 July 2025

Cinc ans après la soa mesa en servici, lo Tram’bevuts que s'impausa com la colomna vertebrau deu hialat TXIK TXAK e qu'a contribuat a la renavida urbana de las vilas qui travèrsa. Vadut e concebut en País Basco sud per l'enterpresa Irizar, hrut d'ua comanda de la Comunautat d'aglomeracion, qu'incarna ua mobilitat modèrna, fluida e atractiva, en contribuant a la transformacion deus espacis publics e a la dinamizacion deus quartièrs traversats.

Un motor de transformacion urbana


La soa mesa en servici qu'a permetut de repensar los espacis publics, de tornar dinamizar los quartièrs e de favorizar l'emergéncia de navèths pòles d'activitats. Qu'illustra ua faiçon navèra de concéber la vila : mei verda, mei fluida, mei accessibla.

De las chifras qui parlan

  • Un viatjaire be monta  dens un Tram’bevuts totas las cinc segondas !

  • 17 milions de viatjaires transportats despuish 2020

  • +30% de frequentacion sus las tres darrèras annadas

  • Un recòrd en abriu de 2025 : 387 000 viatjaires

  • La linha T1 (Baiona ↔ Biàrritz) : 2,9 milions de viatjaires en 2024

  • La linha T2 (Tarnòs ↔ Baiona) : 1,1 milion de viatjaires en 2024

Ua fasa navèra de desvolopament
entà la linha T2

Las òbras enter Sent Lon e Sutar que son bitara acabats . La seguida qu'ei   en marcha : las òbras enter Sutar e Makila a Bassussarry que van aviar a la fin de 2025 e d'ací a la fin de 2026, la linha T2 que foncionarà dinc a Makila . Que permeterà ua connexion dirècta a las zònas d'activitats deu sector, ua alternativa eficaça a l'auto, en particular entaus trajèctes domicili-tribalh e deus temps de trajèctes redusits, gràcias a mei de 2,5 km de vias reservadas aus bus enter Makila e lo giratòri de Maignon. 

Cada 15 minutas, un Tram’bevuts que partirà de Makila e que rejunherà Technocité en mensh de 10 minutas e lo centre de Baiona en mensh de 20 minutes. Entà accedir aisidament au Tram’bevuts, 670 plaças gratuitas que seràn prepausadas sus 3 parcatges a Makila e Maignon.

L'arribada deus mini-trams


A partir d'aqueth estiu, la linha 3 qui religa Baiona a Sent Joan de Lutz, que serà desservida per la mesa en circulacion de quate mini-trams, responent a la hòrta demanda de mobilitat sus aquera èish (près de 4 000 viatjaires/dia). Aquera linha que beneficiarà egaument de l'amainatjament de navèras vias reservadas aus bus a Anglet (las òbras a har un tribalh de l'avienguda d'Espanha que seràn liurats fin 2025) e Biàrritz (las òbras en cors enter los giratòris de l'aeropòrt e deu Mòssi que seràn liurats a la mieitat de julhet 2025).

Ua escaduda locau qui raja a l'internacionau


Lo Tram’bevuts sedusit d'ara enlà plan au delà de las nostas frontèras. Après aver conquistat los usatgèrs deu territòri, que s'expòrta a Londres, Madrid o enqüèra a Mexic … 

Cap a un hialat 100% electric

Lo Sindicat de las mobilitats que s'ei fixat l'objectiu ambiciós d'ua flòta 100% electrica d'ací 2032. Dejà, 43% deus bus deu hialat TXIK TXAK que son electrificats, e aquera transicion que's persegueish activament entà prepausar ua alternativa de transpòrt descarbonada a l'ensemble deu territòri.

Deus abans en coheréncia dab lo Plan de las mobilitats

Tots aqueths esfòrç que concorren a l'objectiu de tornar la part deus desplaçaments realizats en auto de 77% en 2020 a 52% en 2030. La frequentacion deu hialat TXIK TXAK que'n hauça de 10% per an despuish 2020 qu'ei la pròva deu tribalh complit en aqueth sens . La repassada deu hialat despuish la debuta de l'annada 2025 dab ua aumentacion de 30% de l'auhèrta e la generalizacion deu Transpòrt a la Demanda qu'a per mira d'accelerar la dinamica en cors.